Evolució de l'utilització de la terra com a matèria prima per la construcció.
Aparició de mescles d'àrids amb lligams per millorar-ne les capacitats tècniques
Fa milers d'anys, durant els inicis de les civilitzacions, l'home va descobrir que la terra tenia millor comportament com a paviment si feien unes barreges dels àrids, la terra; i el que avui en diem lligams i additius.
Una de les construccions més antigues que coneixem en les que es va utilitzar una mescla primària de terra estabilitzada és el paviment de terra de una cabanya a Lepenski Vir (Ioguslàvia), que data del 5.600 a.C. En concret, es tractava de una mescla formada per calç vermella i altres additius amb terra.
A Xile, aproximadament el 3.000 a.C., els indis utilitzaven un conglomerat hidràulic procedent de la calçinització d'algues a les parets dels habitatges de l'època per aconseguir augmentar la resistència de les construccions i els seus fonaments.
Una de les construccions més antigues que coneixem en les que es va utilitzar una mescla primària de terra estabilitzada és el paviment de terra de una cabanya a Lepenski Vir (Ioguslàvia), que data del 5.600 a.C. En concret, es tractava de una mescla formada per calç vermella i altres additius amb terra.
A Xile, aproximadament el 3.000 a.C., els indis utilitzaven un conglomerat hidràulic procedent de la calçinització d'algues a les parets dels habitatges de l'època per aconseguir augmentar la resistència de les construccions i els seus fonaments.
La civilització romana va ser la primera en desenvolupar l'ús del ciment tot utilitzant per la seva producció calç viva i cendres volcàniques. Els romans van utilitzar aquestes mescles en grans edificis municipals, en la xarxa de sanejament, sistemes de conducció d'aigua, aconseguint augmentar la força i resistència de l'estructura del edifici.
Tan mateix, les seves rutes comercials i camins empedrats ens mostren avui dia, les avançades tècniques que utilitzaven per aconseguir una alta qualitat i durabilitat de les seves obres.
No obstant, després de la caiguda de l'imperi romà haurà de passar molt temps fins al s.XVIII per què es tornin a observar avanços en la matèria.
Finalment durant el s.XIX i s.XX, el ressorgiment del petroli i els seus derivats comporten un canvi radical en les tècniques de construcció i en els sistemes de pavimentació. Es deixen de banda les tècniques tradicionals per l'elaboració de mescles amb terra i apareixen el mercat quantitat de mescles de formigó i el betún per l'asfalt.
No serà altre vegada fins al s.XXI, que per raons econòmiques i ambientals es recuperen algunes de les tècniques de pavimentació de terra.
